Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

armar

1 1 v. tr. [DE] [LC] Proveir o equipar d'armes ofensives o defensives. Els vaig armar de maces.
1 2 v. intr. pron. [DE] [LC] S'armà d'un bastó.
1 3 v. intr. pron. [LC] Armar-se de valor, de paciència, de constància.
1 4 [HIH] armar cavaller Celebrar la cerimònia en virtut de la qual un aspirant era constituït cavaller.
1 5 [LC] anar armat fins a les dents Portar al damunt moltes armes, anar molt armat.
2 1 v. tr. [DE] [LC] Posar en armes. Armaren cinquanta mil homes.
2 2 v. intr. pron. [DE] [LC] Prendre les armes. Tots s'armaren per defensar la contrada contra l'enemic.
3 v. tr. [LC] [TRA] Amarinar.
4 1 v. tr. [LC] Ajuntar les diferents peces de què es compon (un moble, un aparell, etc.), per posar-lo en disposició de funcionar. Armar un llit. Armar la xarxa per a la pesca.
4 2 [LC] armar la ballesta Posar-la a punt de disparar.
4 3 [LC] armar els rems Posar-los en els escàlems en disposició de remar.
5 v. tr. [AQ] Col·locar l'armadura de ferro (d'un element de formigó armat).
6 1 v. tr. [LC] Tramar, organitzar. Armar un motí. Armar un plet. Armar un ball.
6 2 v. tr. [LC] Provocar, causar. Armar gresca, bronquina. Armar soroll, escàndol.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions